En aquesta ocasió compartim les principals idees que van sortir a la jornada “Consum i contractació pública responsable“, celebrada el mes d’octubre del 2021, i organitzada conjuntament amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central.
«Com a servidors públics, sovint no està a les nostres mans fer grans coses, però si que podem fer petites coses pensant en gran»
Imma Soler Castellví
L’objectiu de la sessió va ser, per una banda, explicar les eines que hi ha en la llei de contractes per poder fer una compra i contractació responsable per part de les administracions, i per l’altra explicar com des de l’Ajuntament de Terrassa s’han incorporat aquestes eines, aportant exemples pràctics i fent menció a les resistències al canvi.
La contractació pública responsable pot ser una eina molt potent de transformació social i un acte de transparència i bones pràctiques en l’ús dels recursos públics. A més, amb la nova llei de contractes per al sector públic (LLEI 9/2017, de 8 de novembre), vigent des del 2018, aquest saber fer passa a ser d’obligat compliment.
Els principals pilars de l’actual llei són:
- L’ús estratègic de la contractació pública.
- Incorporació de criteris ambientals, socials i de bon govern.
- Relació qualitat preu.
- Innovació.
- Contractació electrònica
Aquest darrer punt es pot dir que s’ha incorporat a la majoria d’ajuntaments, malgrat la complexitat tècnica i tecnològica que hi ha hagut al darrere. Tot i això, aquest canvi de paradigma no s’ha assolit amb altres punts que contempla la legislació vigent per la dificultat que suposen aquests canvis i la poca planificació per part de les administracions de pensar en les seves necessitats a llarg termini.
El darrer informe de l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (Oirescon), indica que el procediment de contractació més utilitzat en el sector públic, i amb diferència, és el contracte menor. La legislació contempla com a procediments ordinaris el procediment obert i el restringit, ja que són els que garanteixen que totes les empreses es poden presentar en igualtat de condicions. Però, en canvi, veiem que el procediment més usat a l’Estat Espanyol és aquest de contracte menor, que per normativa només es podria fer ús en treballs puntuals que no es repeteixen d’un any per l’altre i que, per tant, no s’han pogut planificar.
L’Imma, en la seva intervenció, apuntava possibles motius pels quals creia que, tot i tenir nova llei que contempla moltes millores en el sector de la contractació, hi havia resistència al canvi. Hi ha una manca de recursos en els serveis de contractació dels ajuntaments (si n’hi ha, ja que els ajuntaments petits tot es gestiona des de secretaria) i sovint, estan molt centrats en la part més jurídica i administrativa de la normativa, que no pas en aquesta visió més estratègica i responsable de la contractació pública. Tot i això, va animar i encoratjar als assistents a fer aquest canvi, perquè creu que és primordial saber on invertim els nostres diners i quins impactes mediambientals, socials i de bon govern generen les nostres accions.
«La contractació pública ha de deixar de ser tractada com una eina per resoldre necessitats específiques i l’hem d’utilitzar com un instrument per desenvolupar polítiques estratègiques».
Imma Soler Castellví
Eines i recomanacions per la contractació pública responsable, segons la llei vigent:
• Reserva de contractes, a centres especials de treball a persones de diversitat funcional i també a altres entitats que treballin per la integració social d’altres sectors en risc d’exclusió. Amb la nova llei aquesta reserva ha passat a ser una obligació. Les administracions locals estan obligades a indicar cada any quina quantitat del pressupost reserven a aquest tipus de contractes. A més en els procediments de licitació la llei preveu que ens els servies d’àmbit sanitari, social i cultural, es puguin presentar organitzacions que siguin de propietat col·lectiva, que el personal participi activament en la presa de decisions o cooperatives. Tot i això, en aquesta segona tipologia de contractes, la llei posa un límit temporal. La durada d’aquests contractes no poden ser superiors a tres anys i no permet tornar a contractar per al mateix servei a una entitat o empresa que hagi estat contractada en els darrers tres anys. En el seu dia, això es va fer per afavorir la rotació.
• Consultes preliminars al mercat per acabar de definir l’objecte del contracte. Es fauna publicació de pública concurrència al perfil del contractant per demanar i identificar que hi ha al mercat per resoldre un servei determinat. Aquesta eina va bé per rebre inputs que serveixin per poder desenvolupar unes prescripcions tècniques adequades per la demanda i afavoreix la igualtat d’oportunitats.
• Definir l’objecte del contracte adequadament. Si a banda de contractar un servei es volen satisfer algunes necessitats ètiques, socials o mediambientals, s’han de definir molt bé a l’objecte del contracte. Algunes vegades, els tribunals tomben algunes clàusules socials i mediambientals perquè diuen que no tenen una vinculació directa amb l’objecte del contracte.
• Solvència econòmica i tècnica de les entitats contractants. Per facilitar l’entrada d’empreses de nova creació en les licitacions públiques, la llei fixa que la solvència tècnica no és un requisit obligatori. Les empreses de nova creació que es presentin, no els és exigible que presentin la relació d’obres o serveis realitzats en els darrers anys. També s’ha de ser curos a l’hora de preveure una solvència econòmica perquè puguin a les licitacions hi puguin participar pimes o organitzacions de l’ESS i baixar el llindar al mínim que considerem necessari.
• Relació qualitat-preu. No només, s’ha de tenir en compte l’oferta econòmica més avantatjosa a l’hora de concedir una licitació, sinó que s’hauria de prioritzar també els criteris mediambientals i socials objectius a l’hora d’escollir l’oferta.
• Prioritzar els criteris d’adjudicació objectius per sobre dels que requereixen un judici de valor en el moment de redactar l’objecte del contracte, ja que faciliten la feina als tècnics i permeten fer unes contractacions més àgils. Com per exemple, exigir una formació especifica, valorar l’estabilitat de la plantilla, mesures de pla d’igualtat, obligar a subcontractar empreses de l’ESS si és un contracte gran…
• Divisió en lots perquè empreses de l’ESSpuguin ser competitives i optar a l’adjudicació de la contractació.
• Millorar el control d’execució dels contractes per poder fer millor els precs i garantir- ne la concurrència competitiva. Per poder desenvolupar totes aquestes eines, és indispensable la bona planificació de les administracions locals per poder promoure a contractació pública responsable.