Adheriu-vos al manifest per una economia social i solidària al Solsonès

El context econòmic, polític i social fa necessària la revisió del model global que prioritza l’acumulació privada de riquesa per sobre de la vida humana i del planeta. A les ruralitats del país, cal sumar-hi les desigualtats estructurals a nivell d’accés als serveis públics i de qualitat de gran part de la població d’àrees territorials poc denses, juntament amb una pèrdua gradual de capacitat de decisió sobre el futur dels territoris per part de la població dibuixen un model injust i desigual. Aquests escenari es tradueix en unes conseqüències pràctiques preocupants: territoris amb pèrdua constant de població, amb manca de serveis i amb uns drets molt més limitats que la resta de país. La discriminació territorial s’ha de sumar a la resta d’eixos de desigualtat (gènere, classe socioeconòmica...).

La pèrdua de competitivitat productiva, en un model capitalista, del món rural va marcar l’inici de les desigualtats més accentuades, arribant a configurar uns espais majoritaris de país on no existia la possibilitat de decidir què es produeix, qui ho produeix. Aquestes decisions quedaren supeditades als interessos de les grans empreses i corporacions. Els drets passaren a ser interessos de mercat i les ruralitats el camp perfecte d’explotació i oci per les àrees més urbanes del país. 

Tanmateix, els darrers anys, hem pogut veure un increment d’auto-organització econòmica i social de la població rural de forma gradual. S’ha situat aquesta injustícia territorial a l’agenda política i comunicativa del país. Sorgint propostes legislatives tan importants com l’Estatut del municipi Rural o l’Agenda Rural, com a proposta sorgida de la participació ciutadana. 

L’economia social i solidària juga un paper rellevant en l’assoliment (o recuperació) d’aquesta sobirania rural. Ofereix una combinació d’organització econòmica per fer front a desigualtats però, alhora, per autoproveïr-nos de serveis i producte que el territori vol o necessita, sempre des dels criteris de la sostenibilitat i l’impacte positiu en el territori.  

El context econòmic, polític i social actual fan insostenible la continuïtat de les polítiques socioeconòmiques poc orientades a l’interès general. Cal modificar-les i desplaçar la tasca reguladora de l’economia vers institucions socials amb més capacitat de servir el bé comú i arrelades al territori.

El model econòmic basat en economia d’escala i en l’enriquiment d’uns pocs ens ha portat a aquesta situació, agreujada a les zones rurals del país. 

És en aquest punt que sorgeixen iniciatives econòmiques, al servei de les persones i de base innovadora, que donen resposta a les necessitats de les persones en àmbit rural: amb l’objectiu de transitar cap a un nou model econòmic sostenible i de millorar la vida de les persones; tot i entenent la riquesa en termes de benestar comunitari, posant els interessos col·lectius per sobre dels individuals i amb un vincle evident amb el territori: un compromís implícit cap a aquest i les persones que hi viuen, cap el seu desenvolupament i empoderament (tant personal com col·lectiu). 

Al Solsonès, iniciatives de producció de productes ecològics i vinculats al territori, passant pel turisme de base sostenible o la innovació tecnològica accessible a tothom. Desenvolupament local, arquitectura sostenible i sensibilització ecològica. Gestió forestal i pedagogia territorial. Àmbits de treball de les Economies transformadores que, des de fa anys, duen a terme processos de modificació de l’entorn: recuperant la capacitat de decisió i dotant de serveis, innovació i oportunitats les ruralitats i les persones que hi viuen. 

Cal erigir i compartir un Nou Model Econòmic basat en una Economia Plural Transformadora, que integri les economies comunitàries, no vinculades a l’economia de mercat, exponent en la tradició associacionista catalana. Cal reorientar-nos i reorientar el sistema econòmic cap una Economia per la Vida. 

Un Nou Model Productiu basat en la sobirania, la democratització, la relocalització, la mutualització, la redistribució de la riquesa i la transició ecosocial de les activitats econòmiques. Un Nou Model Reproductiu que garanteixi universalment i democratitzi les tasques de cura. Un Nou Model ecològic que fomenti la transició agroecològica, l’activitat agrària sostenible i la transició energètica, els circuits curts de proximitat, la sobirania alimentària o la mobilitat sostenible. 

És a les ruralitats del país on pren especial importància el foment del mercat social i el treball col·laboratiu entre les diferents economies comunitàries i transformadores. La poca concentració de persones i serveis fa que la mancomunació de serveis, dels  projectes i les eines compartides siguin indispensables per assolir la triple sostenibilitat: econòmica, mediambiental i social. 

Des de les economies transformadores del Solsonès i rodalies, subscrivim el pacte d’Economia Per la Vida. Entenem l’economia com a un sistema d’organització al servei de les persones i no a la inversa i destinem la nostra tasca diària a potenciar i promocionar aquest tipus d’economia que ens ha de portar a una organització de la societat més justa, més lliure i amb més drets.